dimarts, 20 de març del 2012

Cerámica Griega

 

El arte geométrico floreció en los siglos IX y VIII a. C. Se caracteriza por nuevos motivos, rompiendo con la iconografía minoica y micénica: meandros, triángulos y otras figuras geométricas (de ahí proviene el nombre del periodo). Están dispuestos en bandas separadas de las zonas negras por líneas triples. Pasado el tiempo, el equilibrio entre las bandas decoradas y las bandas sombreadas se rompió en favor de la decoración: los meandros y otros motivos terminaron por cubrir todo el vaso.


 

A mediados del siglo VIII a. C. aparecieron las figuras humanas en la decoración. Las representaciones más conocidas con las de los vasos hallados en Dipilón, uno de los cementerios de Atenas. Los fragmentos de estos grandes vasos funerarios muestran principalmente desfiles de carros de guerra y de guerreros.







Estilo micénico

Al principio de la época micénica, circa 1600 a. C., la cerámica que aparece está animada con nuevos motivos de elementos tomados de la naturaleza. Después del 1400 a. C. esta cerámica micénica fue la predominante.
 Estaba influida fuertemente por los estilos de la Creta minoica. Lo más destacado son las jarras de estilo palacial, jarras de almacenamiento muy elegantes, decoradas con llamativos motivos florales y marinos.

dilluns, 19 de març del 2012

pompeya erupción


 

El Vesuvio     El monteVesubio (italiano: Monte Vesuvio; latín: Mons Vesuvius) es un volcán activo del tipo vesubiano situado frente a la bahía de Nápoles y a unos nueve kilómetros de distancia de la ciudad de Nápoles. Se encuentra en la provincia de Nápoles, perteneciente a la región italiana de la Campania. Tiene una altura máxima de 1.871 msnm y se alza al sur de la cadena principal de los Apeninos.   
  Es famoso por su erupción del 24 de agosto del año 79, en la que fueron sepultadas las ciudades de Pompeya y Herculano. 


Estos son algunos restos encontrados en las excavaciones de la ciudad de Pompei, donde se puede ver a un y un rezando al ser sorprendidos por la erupción y sepultados.
  
Tras aquel episodio, el volcán ha entrado en erupción en numerosas ocasiones. Está considerado como uno de los volcanes más peligrosos del mundo, ya que en sus alrededores viven unos tres de personas y sus erupciones han sido violentas; se trata de la volcánica más densamente poblada del mundo. Es el único volcán situado en la parte continental de Europa que ha sufrido una erupción en el siglo XX. Los otros dos volcanes italianos que han entrado en erupción en las últimas centurias se encuentran en islas: el Etna en Sicilia y el Stromboli en las islas Eolias.
Los griegos y los romanos consideraban que se trataba de un lugar sagrado dedicado al héroe y semidiós Heracles/Hércules, del cual tomó el nombre la ciudad de Herculano, situado en la base del monte.     Una erupción pliniana es un tipo de erupción volcánica caracterizada por su similitud con la acontecida en el monte Vesubio en el año 79 d. C., según fue descrita por Plinio el Joven en una carta dirigida a Tácito. Reciben su nombre en honor a Plinio el Viejo, tío de Plinio el Joven, quien falleció en dicha erupción al acercarse a investigarla. Esa misma erupción sepultó la ciudad de Pompeya.

Las erupciones plinianas están asociada a magmas de composición félsica (ácidos). Se caracteriza por su alto grado de explosividad, con manifestaciones muy violentas en las cuales se expulsan grandes volúmenes de gas volcánico, fragmentos y cenizas. La expulsión a gran velocidad de estos materiales, junto con su rápida ascensión, forman columnas eruptivas que pueden superar los 30 km de altura, inyectándolos en la estratosfera. La característica clave para clasificar una erupción como pliniana es la emisión de grandes cantidades de pumita y las continuas y muy intensas expulsiones de ráfagas de gas tóxico. La lava es usualmente riolita, y rica en silicatos. Las lavas basálticas son poco comunes en este caso, aunque hay ejemplos, como la erupción del Monte Tawera en 1886.
Cuando son breves, las erupciones plinianas pueden durar menos de un día, pero en algunos casos pueden prolongarse durante días e incluso meses. Las erupciones más largas suelen comenzar con la producción de nubes de ceniza volcánica, a veces acompañadas de flujos piroclásticos.
 La cantidad de magma expulsado puede ser tan grande que provoque el colapso del cono volcánico, apareciendo una caldera. Las capas de ceniza fina emitida en estas erupciones pueden depositarse a lo largo de un territorio muy extenso; por ejemplo, en el caso de erupciones prehistóricas del Vesubio, se han encontrado restos de cenizas finas a lo largo de toda la Campania y la Terra di Lavoro, en una extensión que sobrepasa los 300 km de distancia al volcán.


Usualmente, las erupciones plinianas van acompañadas de grandes estruendos, como los que se oyeron con la explosión del monte Krakatoa. Esto se debe a la gran acumulación de gases y volátiles que se da en la cámara de magma, previo a la erupción. La presión aumenta enormemente, generando temblores de tierra que suelen anticipar a la erupción, hasta el momento de la misma, en que el gas logra liberarse con gran estruendo, y usualmente haciendo explotar la cumbre del volcán.

 La explosión del Krakatoa fue tan poderosa que se oyó a 5.000 km de distancia del lugar, y la isla desapareció casi por completo. Estas erupciones, por tanto pueden ser tremendamente destructivas.



Pompeya  fue una ciudad de la Antigua Roma ubicada junto con Herculano y otros lugares más pequeños en la región de Campania, cerca de la moderna ciudad de Nápoles y situados alrededor de la bahía del mismo nombre en la provincia de Nápoles.
Fue enterrada por la violenta erupción del Vesubio el 24 de agosto del año 79 d. C. La ciudad moderna de Pompeya contaba con 25.751 habitantes en 2007 y forma parte de la provincia de Nápoles.

 

divendres, 9 de març del 2012

Text 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,
els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set
cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb
tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols
de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna
cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes
i condueix els morts.
De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill? 
Parlen d'Hermes, que es el fill de Zeus i Maia.
• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i
com apareix representada?   
Esta presentat amb un barret alat de caminant i te unes sàndalies alades i porta un bastó amb dos serps enrellaçades que rep el nom de vareta.
• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història
relacionada amb ell.
La seva feina era transportar missatges i conduir les ànimes al Hades.El que va fer Hades era conduir Pandora cap al Hades i li va atorgar un gran sentit de curiositat.

• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

Orfeu  i altres més.

 

 

Text 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.
  
• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.
          
Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Els seus artibuts eren les eines de ferrer.
Les llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo.

 

 

Text 3

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar
l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha
conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.
És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts
iguals.

• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?
Hera, Afrodita i Atenea. 

• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?
   En l'Olimp, Eris, la Discòrdia, va prometre donar la poma d'or que va llançar a les noces de Tetis i        Barallo a la deessa més bella. Va ser així com cap deïtat es va atrevir a triar entre Hera, Atenea y        Afrodita. Per tal d'acabar amb el problema, Zeus va decidir que la resposta la donés Paris.

• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?
El déu missatger Hermes va presentar les tres deesses a Paris i li va proposar el dilema. Cadascuna li va prometre alguna cosa si resultava ser la triada: Hera li va prometre ser sobirà del món, Atenea ser invencible en la guerra i Afrodita li va prometre lliurar-li a Helena, la dona més bella del món. Finalment, el jove va triar a Afrodita, que a més es va convertir en la seva protectora, i les altres dues deïtats van jurar venjança. El que ell no sabia era que aquesta decisió acabaria desencadenant la guerra de Troia.

Text 2

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.
POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?
CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li
deien Ulisses.
POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com
és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?
• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?
- La Odissea
• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.
 Es tracta de que el Ciclop el van emborratxar i li explica el seu pare pero ell no sabia qui ho havia fet. Llavors ell diu que ha sigut un tal Ulisses i Posidó li diu que coneix aquest home i li diu que com es que li ha fet aixó si no es tant valent li diu a Ciclop.
• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
                Perquè no li diu el seu nom fins que ell que esta lluny.

Text 1

Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes
moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el
seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà
estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus—
d'honor reial.

Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l'hi va arrabassar? 
Zeus és considerat un déu olímpic. Era el governant de la muntanya olimpic i evidentment era déu del cel i del tro. La llegenda explica que Zeus va obrir l'estómac de Crono, llavors zeus va alliberar als germans de Crono En agraïment li van donar el treueno que havien estat prèviament amagats per Gea. Li treu el poder a Cronos.


• Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar? 
Hera i els fills que li va donar van ser Hefest, Ares i Hebe.

• De quina ciutat és protectora la deessa Atenea? Quins són els seus símbols i els seus
atributs? 

Era deesa de la guerra i proctectora de la ciutat d'Atenes. L'animal que simbolitza és l'òliba i la seva planta les oliveres.

dilluns, 5 de març del 2012

EL TEATRO GRIEGO

EL TEATRO GRIEGO

Definición
Formalmente el teatro viene a ser una síntesis de los otros dos géneros, épica y lírica. Del primero tomo principalmente los temas, las historias y los personajes, y del segundo, la música, algo de la danza para los coros y la variedad métrica.
Podríamos decir que nació de la lirica y creció y llego a la perfección gracias a un nuevo tratamiento de los temas épicos.
Su nombre griego, θεατρον, deriva del verbo θεαομαι que significa mirar detenidamente, observar. Era, pues, un espectáculo que ponía ante los ojos del espectador una historia dramatizada, es decir, contada mediante la accion de personajes, no narrada. La representación, o imitación, es el rasgo mas esencial del teatro: unas personas reproducen ante nuestros ojos la
vida de otras a las que están suplantando, o sea interpretando.
El teatro griego se presenta bajo tres modalidades: la tragedia, la comedia y el drama satírico, de los cuales sin duda la mas importante es la tragedia.
El gran paso de convertir antiguas formas de representación de tipo carnavalesco en una manifestación literaria de altura se atribuye a Tespis, que habría compuesto la primera tragedia propiamente dicha, con un solo actor y un coro, hacia 534 a.C.



Las representaciones
Las obras de teatro (la tragedia y el drama satírico, además de la comedia, que veremos en la unidad siguiente) se representaban en Atenas como un acto litúrgico, culminación de las grandes fiestas en honor de Dioniso. Estas fiestas eran: las Leneas, las Dionisias rurales y las Grandes Dionisias (o Dionisias urbanas).
Las Grandes Dionisias se celebraban en Atenas el mes de Elafobolion (marzo-abril). Comenzaba la fiesta el decimo dia del mes con una espectacular procesión religiosa en la que se portaban falos en honor del dios y terminaba con los sacrificios y libaciones que los diez estrategos ofrecían en el recinto del templo de Dioniso. Para participar en las fiestas dionisiacas era necesario que los poetas presentaran sus obras a concurso convocado por el arconte-eponimo, es decir, el magistrado al que correspondía la máxima autoridad durante el ano, para que se procediera a una selección previa (podían participar incluso poetas extranjeros). Solo tres autores de tragedia y cinco autores de comedia (tras la guerra del Peloponeso, se redujeron también a tres) eran seleccionados. Las obras seleccionadas se representaban una sola vez. Cada poeta trágico tenia que presentar normalmente tres tragedias y un drama satírico. En ocasiones el poeta presentaba sus obras en forma de trilogia (tres tragedias con el mismo tema). El poeta cómico solo presentaba una obra.
Los gastos de la representación los costeaban los llamados coregos (χορηγοí). Eran ciudadanos muy ricos, designados también por el arconte, a los que se imponia un impuesto especial (λειτουργία). La adjudicación de las coregias se hacia por sorteo. Los gastos de puesta en escena eran considerables,de ahi que tuviera mucha importancia para el poeta que el corego fuera generoso en el gasto.
Entre las misiones del corego estaban: la selección de cantores profesionales que componian el coro y la de los actores (hasta el 449 a. C. no se organizaron concursos de actores), el pago del vestuario,los ensayos y el local para ensayar. A partir del 405 la coregia se encargo a dos coregos debido al empobrecimiento de la ciudad por la guerra del Peloponeso, hasta que Demetrio Falereo suprimió la coregia e hizo que fuera el Εstado el que se encargara directamente de los gastos.
El director del coro (διδασκαλος) solia ser el propio poeta, que a veces participaba tambien como actor (podia haber un subdirector, Yποδιδ
ασκαλος). Las mujeres no formaban parte del grupo de los actores, aunque si podian asistir al teatro.
Se daban tres premios: a los coregos, a los poetas y a los actores. Recibían una suma de dinero y una corona de hiedra y eran inscritos, al igual que los títulos de las obras premiadas, en las listas (διδασκαλíα) conservadas en archivos del Εstado. El premio fue otorgado al principio por los propios espectadores, pero mas tarde la bule (asamblea) y los coregos confeccionaban una lista con los jueces que debian juzgar las obras.

La puesta en escena
Toda puesta en escena de una obra de teatro necesita de un medio fisico donde llevarla a cabo adecuadamente y unos elementos especificamente teatrales.
En Atenas Pisistrato construyo al lado de la capilla de la Acropolis una orquestra (ορχηστρα), es decir, un lugar para que el coro pudiera danzar , en el que tambien se alzaba el altar del dios . En torno a la orquestra se disponia el publico para mirar ; mas tarde, aprovechando la ladera de la Acropolis, se pusieron unas gradas portatiles de madera para mayor comodidad y desde alli se contemplaba el espectaculo (θεαομαι). Despues las gradas se hicieron de piedra y detrás de la orquestra, para que los actores pudieran cambiarse, se dispuso una especie de barracon de madera (σκηνη), que luego se construiria con materiales mas nobles y una decoracion mas lujosa. Delante de la escena estaba el proscenio (προσκηνιον), donde se colocaban los decorados (καταβληματα).
Los elementos teatrales necesarios son los siguientes: los actores , los coreutas (χορευταí) o miembros del coro, los musicos (flautistas, y citaristas, ), las mascaras de los actores (πρασωμον) y el decorado (
καταβληματα).Los actores, que tenian que tener buena voz, buena pronunciacion y ser buenos cantantes, además de la mascara y el traje (χιτων, ιματιον), vestian un calzado alto llamado coturno (κοθορνος).
En los primeros dramas (todos ellos perdidos), la representacion estaba a cargo de un solo actor
(πρωταγωνιστης) y del coro. Esquilo introdujo un segundo actor (δευτερ
αγωνιστης) para enfrentarlo dialógicamente al protagonista. Sofocles anadio aun otro mas; este numero de tres actores nunca crecio, si bien a veces intervenian en la representacion ninos y personajes mudos.

ELS DEUS OLÍMPICS

ELS DEUS OLÍMPICS
 
 
TEXT 1


Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.
HESÍODE, Teogonia 886-893
  • Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar?
  • • Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar?
  • • De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs?
 
 
TEXT 2
 
CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.
POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?
CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li
deien Ulisses.
POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com
és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?
LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?
Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.
Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
 
 
TEXTO 3º

 
En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar
l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha
conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.
És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts
iguals.
J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes
Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?
Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?
Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?
 
 
TEXT 4
Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.
FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2


Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.
 
 
 
 TEXT 5
 
HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,
els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set
cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb
tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols
de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna
cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes
i condueix els morts.
LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)
• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest?   Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical 
 De qui és fill?
• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i
com apareix representada?
• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història
relacionada amb ell.
• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.