dijous, 16 de febrer del 2012

El disseny bàsic d’una ciutat romana

El disseny bàsic d’una ciutat romana

  • model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat
 Una ciudad es un área urbana con alta densidad de población en la que predominan fundamentalmente la industria y los servicios. Se diferencia de otras entidades urbanas por diversos criterios, entre los que se incluyen población, densidad poblacional o estatuto legal, aunque su distinción varía entre países. La población de una ciudad puede variar entre unas pocas centenas de habitantes hasta una decena de millones de habitantes. Las ciudades son las áreas más densamente pobladas del mundo, por ejemplo São Paulo con sus cerca de 20 millones de habitantes tiene una densidad poblacional aproximadamente 7.160 habitantes por
kilómetro cuadrado, mientras que todo Brasil posee poco más de 22 hab/km².

El área metropolitana de Roma consiste en la ciudad de Roma y en una serie de localidades menores ubicadas en la región de Lacio (Italia).
En total, el área metropolitana de Roma se extiende por una superficie de 6.000 km² y cuenta con una población de 3,7 millones de habitantes, de los cuales 48 y 77% corresponden a la ciudad de Roma, respectivamente. Tiene una densidad de población de 1.244 hab/km².
  • cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta;
 
Com que a les províncies sotmeses d'Occident les ciutats eren gairebé sempre edificades de nova planta, podien ser perfectament planificades pels urbanistes. Aquests decidien on s'havia d'establir una nova ciutat i projectaven un plànol general que indicava els espais destinats a les seves diverses necessitats: habitatges, botigues, temples, places, carrers, clavagueres... L'urbanisme romà seguia un model determinat. Aquest model, igual que en molts altres aspectes de la cultura romana, deu les seves característiques més importants a la influència de les civilitzacions etrusca i grega:


  • Té un origen etrusc l'existència dels dos carrers principals en creu orientats en direcció est-oest (Decumanus Maximus) i nord-sud (Cardo Maximus). També eren una herència etrusca els rituals religiosos que s'havien de celebrar abans de construir una ciutat. En primer lloc es prenien els auguris per saber si els déus eren favorables. Més tard un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits previstos per a la nova ciutat excepte les futures portes. Aquest solc assenyalava el pomerium, el perímetre protegit pels déus, sobre el qual es construirien les muralles.
  • La quadrícula que resultava de la intersecció dels cardines, carrers paral·lels al Cardo Maximus i dels decumani, paral·lels al Decumanus Maximus, deriva del traçat ortogonal de les colònies gregues del sud d'Itàlia. Tot i que ja existia des d'antic, el teòric que sistematitzà aquesta projecció urbanística va ser Hipòdam de Milet, per la qual cosa es denomina "planta hipodàmica".


Relleu de la fundació d'Aquileia, Museo Archeologico, Aquileia, Itàlia.
La planta d'una ciutat es completava amb el fòrum, una gran plaça situada normalment al mig de la ciutat, a l'encreuament del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles, normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.
Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes, com ara la d'Empúries o Lleó. Ara bé, en la realitat, sovint el recinte no forma un quadrat perfecte, sinó que s'adapta a les condicions del terreny, de la mateixa manera que la distribució interna i les edificacions s'adapten als accidents topogràfics (desnivells, rius) o a peculiaritats locals. 
Les variacions podien ser petites, com les que va patir el perímetre de Bàrcino, amb els angles retallats, o molt més importants: Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses i s'apartava en gran mesura de l'esquema ideal. 

Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. De tant en tant la calçada era travessada per unes fileres de blocs de pedra a la mateixa alçada que les voreres per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora per permetre que els vianants passessin sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer. De tota manera això no passava molt sovint perquè hi havia un sistema complet de clavagueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers. Aquestes canalitzacions, cobertes amb llosses planes o amb un arc de mig punt, recollien les aigües residuals dels carrers, a través de forats fets als costats de les calçades, o dels edificis i cases, per mitjà de canonades de ceràmica o de plom, i les desguassaven en els rius o camps propers. Algunes de les clavagueres construïdes pels romans encara resten en servei en ciutats com ara Tarragona o a Roma.

  • construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats




dijous, 9 de febrer del 2012



Revista crítica de actualización científica y bibliográfica en Epigrafía relativa a la Peninsula Ibérica en la antigüedad, hasta la época visigoda inclusive, y destinada a especialistas, investigadores y público interesado tanto en aspectos relacionados con la epigrafía como con la historia,... 

dilluns, 9 de gener del 2012

Historias d'Amor griegas i romanas que terminen en tragédia.


La Historia de Deyanira y Hércules
 : Era la hija de Altea y Eneo.


- Deyanira


- Hércules Era considerado hijo de Zeus y Alcmena. Recibió al nacer el nombre de Alceo o Alcides, en honor a su abuelo Alceo.Hércules era el mayor héroe del antiguo mundo olímpico.


La Historia d'amor entre Deyanira y Hércules empieza cuando Hércules tiene su tercera esposa que es Deyanira que lucha contra el enemigo que queria también pedir la mano de Deyanira y el final  lo derrotó al díos-río que era Aqueloo.Poco después de su boda Hércules y Deyanira tuvieron que cruzar el río Euneo y un centauro llamado Neso se ofreció para ayudar-la  pero sus intenciones no eran buenas y la intento violar.
Entonces Hércules disparó una flecha envenenada hacia Neso desde la otra orilla. Neso mintió a Deyanira contándole que la sangre de su corazón aseguraría que Hércules la amaría para siempre. Deyanira creyó sus palabras y guardó un poco de dicho veneno,cuando su confianza en Hércules empezó a menguar, untó su famosa túnica de cuero con la sangre. Licas, el siervo de Hércules, le llevó su túnica y cuando se la puso, Hércules murió lentamente  y dolorosamente. Deyanira al ver lo que habia hecho se suicidó ahorcándose.



dilluns, 5 de desembre del 2011

Los trabajos de Hercules

Los doce trabajos de Hercules

 Son una serie de arcaicos episodios relacionados por una narración continua posterior, sobre la penitencia llevada a cabo por Heracles, el mayor de los héroes griegos.
Los enfrentamientos individuales de éste con varios animales le sitúan antes de la literatura griega y los temas orientales: «Es una cuestión abierta si los antiguos griegos tuvieron alguna oportunidad de ver un león vivo.





Els treballs
  1. Matar el lleó de Nemea i prendre la seva pell
  2. Matar a la hidra de Lerna
  3. Capturar al senglar d'Erimanto
  4. Capturar a la cérvola de Cerinia
  5. Netejar els estables d' Augías en un dia
  6. Matar els ocells del Estínfalo
  7. Capturar al toro de Creta
  8. Robar les egües de Diomedes
  9. Robar el cinturó de Hipólita
  10. Robar el bestiar de Gerión
  11. Robar les pomes del jardí de les Hespèrides
  12. Capturar en els inferns a Cèrber
Por que tenia que hacer los trabajos ?

Zeus, tras dejar embarazada a Alcmena madre de Heracles, proclamó que el próximo hijo nacido en la casa de Perseo se convertiría en rey. Al oír esto Hera, la esposa de Zeus, hizo que Euristeo naciera dos meses antes, pues pertenecía a la casa de Perseo, al igual que Heracles, a quien hizo nacer con tres meses de atraso. Cuando Zeus advirtió lo que había sucedido montó en cólera, pero no obstante su imprudente proclama siguió en pie.
En un ataque de locura provocado por Hera, Heracles mató a sus propios hijos y a dos de sus sobrinos con sus propias manos. Cuando recuperó la cordura y advirtió lo que había hecho se aisló del mundo, marchándose a vivir solo a las tierras salvajes. Fue hallado por su hermano Ificles y convencido de que visitase el oráculo de Delfos. En penitencia por esta execrable acción, la sibila délfica le dijo que tenía que llevar a cabo una serie de doce trabajos que dispusiera Euristeo, el hombre que había usurpado su legítimo derecho a la corona y a quien más odiaba.

Los trabajos
En sus trabajos (según su tío y amigo Licimnio y algunos otros), Heracles era a menudo acompañado por su erómeno, al parecer su sobrino Yolao. Aunque se suponía que sólo tenía que realizar diez trabajos, esta ayuda hizo que tuviera que sufrir dos más. Euristeo no tuvo en cuenta el trabajo de la Hidra (donde Yolao le ayudó) ni el de los establos de Augías (porque se le pagó a cambio o, según otras versiones, porque fueron los ríos quienes hicieron el trabajo), por lo que ordenó dos más, haciendo un total de doce.


1.El lleó de Nemea Hèracles va anar a Nemea amb la missió de matar un monstruós lleó la pell no podien travessar les armes normals. L'heroi va fabricar un gegantesc bastó amb el qual va colpejar l'animal, després el va estrangular i li va tallar la pell amb les seves urpes. La hi va posar i es va fer invulnerable.



2.La hidra de Lerna. Hèracles havia de matar aquesta serp d'aigua, de nou caps, que vivia en un pantà prop de Lerna, però cada vegada que li tallava un cap creixien dos més a seu lloc. Finalment l'ajudo Yolao, fill del seu germanastre Ificles, que cauteritza cada coll decapitat amb una torxa i així impedir que naixessinmés caps.




3.La cérvola de Cerinia. Aquesta bèstia amb peülles de bronze i banyes d'or vivia a la muntanya Cerinia i estava consagrada a Artemisa. Hèracles havia de capturar-intacta o incorreria en la ira de la deessa. Després d'un any de perseguir-la va ferir i es la va portar a Euristeo, a qui va culpar de les ferides, de manera que va evitar la còlera d'Artemisa.



4.El senglar de Erimanto . Un senglar monstruós assolava la regió de la muntanya Erimanto i es va ordenar a Hèracles que el capturés viu. Quan es dirigia allà va derrotar als Centaures. Va tornar al regne de Euristeo amb el senglar, que va terroritzar de tal manera al rei que el va amagar en una urna de bronze.

5.Els estables del rei Augias. Augies, fill d'Helios, posseïa nombrosos ramats però mai es netejaven els estables, que vessaven de fems. Hèracles va rebre la desagradable tasca de netejar en un sol dia i ho va aconseguir fent passar els rius Alfeu i Peneu pels edificis.



6.Les aus de Estinfalo. Al llac Estinfalo, de l'Arcàdia, vivia una bandada d'aus monstruoses amb pic, urpes i ales de ferro que devoraven als éssers humans ia les que Hèracles havia de destruir. Les va espantar tocant unes castanyoles de bronze, van emprendre el vol i les va abatre, una a una, amb el seu arc.

7.El toro de Creta. Un toro gegantí atemoria la gent de l'illa de Creta i Hèracles ho va capturar per ordre de Euristeo i el va portar viu a Tir.



8.Les egües de Diomedes. Hèracles va rebre l'ordre de capturar una rajada de eugues propietat del traci Diomedes, que les alimentava amb carn humana. L'heroi el va matar i es va donar de menjar ales eugues, a les quals va domar i va portar a Euristeo.

9.El cenyidor de Hipólita. Hipòlita, reina de les bel · licoses Amazones D'Àsia Menor, posseïa un bell cenyidor que desitjava la filla de Euristeo . Hèracles va lluitar contra les Amazones, les va vèncer, va matar a Hipólita i li va llevar el cenyidor al seu cadàver.




10.Els bous de Gerió. Geriones, monstre de tres cossos, vivia al llunyà occident i tenia ramats de bous, que guardaven un gegantí bover i els seus gossos. Hèracles va prendre prestada la Copa del Sol per navegar sobre Oceà i arribar a la terra de Geriones. Va matar a aquest, en bover ia la gossada i va tornar al regne de Euristeo amb el bestiar. Les columnes d'Heracles (estret de Gibraltar) assenyalen aquesta aventura, la més occidental.

11.Les pomes de les Hespèrides. Les Hespèrides eren nimfes del llunyà occident, filles de Tità Atles, i cuidaven un arbre que donava pomes d'or. Hèracles va matar Ladó, el ​​drac guardià de l'arbre, va robar les pomes i se les va portar a Euristeo.

 12.Cerbero. L'última tasca d'Heracles va consistir a portar a Euristeo el ferotge gos tricèfal Cèrber, que defensava les portes dels inferns. L'heroi va entrar allà, va lluitar amb el gos, hi va presentar a Euristeo ia continuació el va tornar als inferns.

los trabajos de Hercules

δεύτερον δὲ ἆθλον ἐπέταξεν αὐτῷ τὴν Λερναίαν ὕδραν κτεῖναι· αὕτη δὲ ἐν τῷ τῆς Λέρνης ἕλει ἐκτραφεῖσα ἐξέβαινεν εἰς τὸ πεδίον καὶ τά τε βοσκήματα καὶ τὴν χώραν διέφθειρεν. εἶχε δὲ ἡ ὕδρα ὑπερμέγεθες σῶμα͵ κεφαλὰς ἔχον ἐννέα͵ τὰς μὲν ὀκτὼ θνητάς͵ τὴν δὲ μέσην ἀθάνατον.

Tradució:

En segundo lugar, athlon epetaxen él su Lernaian ydran kteinai, que es en esta sesión de alcance Lerna ektrafeisa exevainen s voskimata y tecnología y dieftheiren lugar. y tenía el cuerpo de gran tamaño Hydra cabeza ͵ tener nueve ͵ Tash, mientras que ocho mortal carta ͵ de Mesinis inmortal.

dilluns, 28 de novembre del 2011

El Acueducto de Segovia es la obra de ingeniería civil romana más importante de España y es uno de los monumentos más significativos y mejor conservados de los que dejaron los romanos en la península Ibérica. Se trata probablemente del símbolo más importante para los habitantes de Segovia, hasta el punto de figurar en su escudo.
La falta de inscripción, que estaba situada en el ático del acueducto, hace que no se pueda saber con certeza la época exacta en que fue construido
. Los investigadores lo sitúan entre la segunda mitad del siglo I y principios del II, en tiempo de los emperadores Vespasiano o Nerva. No se conoce el origen de la ciudad. Sí se sabe que la zona estaba poblada por los vacceos antes de su conquista y que quizá hubiese asentamientos de tropas para su control y vigilancia. En cualquier caso, la zona perteneció al convento jurídico de Clunia.

 En total tiene 162 arcos.

Está construido con sillares de granito colocados sin argamasa entre ellos. Sobre los tres arcos de mayor altura había en la época romana una cartela con letras de bronce donde constaba la fecha y el constructor. También en lo alto pueden verse dos nichos, uno a cada lado del acueducto. Se sabe que en uno de ellos estuvo la imagen de Hércules Egipcio, que según la leyenda, fue el fundador de la ciudad.

Ahora pueden verse en esos dos nichos la imagen de la Virgen de la Fuencisla (patrona de la ciudad) y San Esteban. El día 4 de diciembre, onomástica de Santa Bárbara, patrona del cuerpo de Artillería, cuya academia está en Segovia, los cadetes arropan la imagen de la virgen con una bandera.
 La línea de arcos se levanta organizada en dos pisos, con una decoración sencilla en la que predominan unas sencillas molduras, que enmarcan y estructuran el edificio.